A l’entrada del dipòsit controlat es fa un control de vehicles. Es determina a través de la lectura d’una targeta el vehicle que accedeix i la procedència. Seguidament passa per la bàscula on de forma automatitzada mesura el pes dels residus que entren.

El biogàs que es produeix es capta amb una sèrie de tubs que actuen de xemeneies. El biogàs es condueix per aspiració fins a la superfície i es porta a la planta de tractament de gasos. Les microturbines del dipòsit aconsegueixen aprofitar el biogàs per obtenir energia elèctrica que s’utilitza per a autoconsum.

El vehicle es dirigeix fins al moll de descàrrega i buida el contingut que porta.

Una compactadora reparteix els residus sobre un terreny prèviament impermeabilitzat. S’estenen en capes de poca espessor i es compacten.

A dins del dipòsit es produeix la descomposició de la matèria orgànica en condicions anaeròbies i s’obtenen dos productes: biogàs i lixiviats.

El lixiviat és un líquid molt contaminant, i per evitar la contaminació de les aigües subterrànies es recull a través d’un sistema de drenatge i s’emmagatzema a les basses.

El lixiviat es bombeja des de les basses fins a la planta de tractament que consisteix en una osmosi inversa d’alta pressió amb tres etapes. Del tractament s’obtenen dos líquids: el permeat, que té la qualitat per abocar-se al riu i el concentrat que és altament contaminant i que es transporta fins a un gestor de residus amb camió cisterna.